CARTA SEMANAL DEL ARZOBISPO DE VALENCIA

Entre los encuentros y celebraciones del papa León XIV en su reciente visita apostólica a España, hay dos que tienen un importante significado eclesial porque nos ayudan a discernir el camino que como Iglesia estamos llamados a recorrer en el momento presente: el encuentro con los obispos y la Eucaristía de la solemnidad del Corpus Christi.

La Iglesia recorre su camino en la historia acompañando a la humanidad en circunstancias a menudo cambiantes, con la misión de anunciar a Cristo a los hombres y mujeres de cada época. En cada momento y, por tanto, también hoy, es necesario un ejercicio de discernimiento: a menudo llevamos demasiadas cosas en el equipaje que pueden ser inútiles y acaban siendo un lastre. La historia de nuestras iglesias ha producido un patrimonio rico en manifestaciones de religiosidad, que ha ayudado a mantener y trasmitir la fe a lo largo de generaciones y ha configurado la identidad de nuestros pueblos. Pero en estos momentos necesitamos valentía y prudencia para que todo esto, que ha configurado nuestra identidad espiritual y religiosa, “produzca los frutos de los que es capaz”. No nos conformemos en conservar manifestaciones exteriores y nos quedemos en los adornos estéticos: que todo nos ayude a “volver a las raíces de la fe para renovar el amor y la fidelidad a Dios”.

Los cristianos no podemos olvidar que debemos recorrer este camino “como miembros de un solo cuerpo”. Este vínculo de fraternidad nos exige, en este tiempo de polarizaciones y contraposiciones cada vez más duras, un testimonio de unidad en la pluralidad. En el seno de la Iglesia no todos pensamos lo mismo en todas las cuestiones, pero eso no significa que no estemos en comunión. Hemos de cultivar aquellas actitudes que nos capacitan para acoger la riqueza de los dones y de las sensibilidades que el Espíritu Santo suscita en el Pueblo de Dios. Entre todos hemos de manifestar la belleza del único Señor. La comunión vivida así posee una fuerza misionera. Solo una Iglesia reconciliada por dentro es creíble ante el mundo.

En el camino de la historia los cristianos nos encontramos con personas que, aunque tengan dificultades para creer, llevan en su corazón una sed profunda de verdad. Estamos llamados a escuchar a todos con respeto, comprensión, generosidad y franqueza; a acercarnos a los que más sufren con los gestos de caridad que nacen del Evangelio, para que lleguen a la convicción de que son amados por Dios. De este modo, les ofreceremos el amor de Dios revelado en Cristo.

En este camino no estamos solos. Cristo es nuestro alimento, nuestro Viático. La Iglesia, que vive y crece por la Eucaristía, sabe que el Pan de la Palabra y de la Eucaristía son más necesarios que el alimento material, porque nos abren el camino de la salvación. Cristo es también nuestro compañero de camino: Él sigue pasando en medio de nosotros, es el Dios cercano que camina con su Pueblo.

Cuatro palabras resumen el mensaje del Papa a la Iglesia en España: discernimiento, comunión, cercanía de amor a todos, centralidad de la Eucaristía. Que estos criterios nos ayuden a revisar nuestra vida eclesial.

Recibid mi bendición.

+Enrique Benavent Vidal
Arzobispo de Valencia

Entre les trobades i celebracions del papa Lleó XIV en el seu recent visita apostòlica a Espanya, hi ha dos que tenen un significat eclesial important perquè ens ajuden a discernir el camí que com a Església estem cridats a recórrer en el moment present: la trobada amb els bisbes i l’Eucaristia de la solemnitat del Corpus Christi.

L’Església recorre el seu camí en la història acompanyant a la humanitat en circumstàncies sovint canviants, amb la missió d’anunciar a Crist als hòmens i dones de cada època. A cada moment i, per tant, també hui, és necessari un exercici de discerniment: sovint portem massa coses en l’equipatge que poden ser inútils i acaben sent una càrrega. La història de les nostres esglésies ha produït un patrimoni ric en manifestacions de religiositat, que ha ajudat a mantindre i transmetre la fe al llarg de generacions i ha configurat la identitat dels nostres pobles. Però en estos moments necessitem valentia i prudència perquè tot això, que ha configurat la nostra identitat espiritual i religiosa, “produïsca els fruits dels quals és capaç”. No ens conformem a conservar manifestacions exteriors i ens quedem en els adorns estètics: que tot ens ajude a “tornar a les arrels de la fe per a renovar l’amor i la fidelitat a Déu”.

Els cristians no podem oblidar que hem de recórrer este camí “com a membres d’un sol cos”. Este vincle de fraternitat ens exigix, en este temps de polaritzacions i contraposicions cada vegada més dures, un testimoniatge d’unitat en la pluralitat. En el si de l’Església no tots pensem el mateix en totes les qüestions, però això no significa que no estiguem en comunió. Hem de cultivar aquelles actituds que ens capaciten per a acollir la riquesa dels dons i de les sensibilitats que l’Esperit Sant suscita al Poble de Déu. Entre tots hem de manifestar la bellesa de l’únic Senyor. La comunió viscuda així posseïx una força missionera. Només una Església reconciliada per dins és creïble davant el món.

En el camí de la història els cristians ens trobem amb persones que, encara que tinguen dificultats per a creure, porten en el seu cor una set profunda de veritat. Estem cridats a escoltar a tots amb respecte, comprensió, generositat i franquesa; a acostar-nos a aquells que més patixen amb els gestos de caritat que naixen de l’Evangeli, perquè arriben a la convicció que són estimats per Déu. D’esta manera, els oferirem l’amor de Déu revelat en Crist.

En este camí no estem solos. Crist és el nostre aliment, el nostre Viàtic. L’Església, que viu i creix per l’Eucaristia, sap que el Pa de la Paraula i de l’Eucaristia són més necessaris que l’aliment material, perquè ens obrin el camí de la salvació. Crist és també el nostre company de camí: Ell continua passant enmig de nosaltres, és el Déu pròxim que camina amb el seu Poble.

Quatre paraules resumixen el missatge del Papa a l’Església a Espanya: discerniment, comunió, proximitat d’amor a tots, centralitat de l’Eucaristia. Que estos criteris ens ajuden a revisar la nostra vida eclesial.

Rebeu la meua benedicció.

+Enrique Benavent Vidal 

Arquebisbe de València